En Ronan i la Maud s?instal·len a viure a Liverpool a finals dels anys quaranta perquè la crisi econòmica els ha obligat a deixar Dublín. Seran anys difícils.
La Maeve, nascuda a Liverpool, que acaba de trencar amb el seu xicot, decideix marxar de casa per obrir-se camí a Londres el 1974. La necessitat d?allunyar-se de la seva fallida relació, dels pares, especialment de la Maud, catòlica estricta i dominant, d?en Darren, el germà que la fa patir perquè és un ressentit amb la societat, esdevindrà l?excusa perfecta per anar-se?n de la ciutat que l?ha vist créixer, ara fa vint-i-dos anys, fugint d?aquell entorn que no li permet trobar la felicitat. Entrar a treballar a l?agència de comunicació i publicitat Saatchi & Saatchi, clau en la victòria dels tories en les eleccions del maig del 1979, li donarà noves oportunitats. Coneixerà en Harry Moss i l?Edward Hickson, que li canviaran la vida entre amors, desamors, infidelitats i esperança. La Maeve ens endinsarà en un Londres que va des dels anys setanta fins als inicis dels noranta que marcaran el seu dia a dia i el de tota una generació. Descobrirem una desconeguda àvia Sally i les vivències de la protagonista al 10 de Downing Street, en una època políticament i socialment convulsa.

La Cinta és indecisa i es rumia massa les coses. Hi pensa cada acció que ha de prendre perquè té por a que l?opció que ha descartat siga la que realment hagués volgut. Es pot afirmar, sens dubte, que la Cinta és una autèntica cagadubtes.
Estiracordetes és una col·lecció de deu contes protagonitzats per nens, que posa en valor alguns mots compostos de la llengua catalana per mantenir-los vius, apropar-los al públic infantil i fer-ne conèixer el significat d?una manera simpàtica.

Aquest llibre hi trobareu un recull de fotografies de Mont-roig del Camp i Miami Platja. Des del Centre d?Estudis Mont-rogencs dins el seu afany de recercar, vol aportar a tots els mont-rogencs el recull d?algunes imatges avui ja desaparegudes.

La vida dels habitants d’un petit poble d’interior mallorquí, Galilea, es veu profundament trastocada quan la Laia, de nou anys, diu que ha respost la telefonada (literal) de Déu a la cabina del poble. Una cabina que està a punt de ser retirada de circulació. La Laia defensa que Déu li ha dit que tornarà a telefonar d’aquí set dies. Qui agafarà el telèfon quan torni a cridar-los? Es convertirà el poble en un destí atractiu amb el possible miracle? O és la salvació del poble el miracle en si? I, sobretot, per què els ha telefonat Déu?

Davant unes circumstàncies personals incertes i un moment social decebedor, Susanna Lliberós crida. Com hi ha un crit de guerra o com es crida l’amor, amb la mateixa força. I amb la mateixa complementarietat, o contrarietat. El temps i el context passen pel sedàs del dolor físic i del patiment psíquic personal fins a convertir-se en un crit que busca la col·lectivitat per a sonar més fort. Un crit com una rebel·lió, com una manera d’estar en aquest món. Esteu davant uns versos honestos que amb una lucidesa lírica poc freqüent reivindiquen la bellesa i el poder de la fragilitat. El Crit fa un homenatge a la llum quan s’està a l’engolidor més fosc de la tempesta. Hi ha soroll, i la poeta no el defuig, sap que de manera incontestable arribarà la música. Al remat està ací, entre nosaltres.

Las historietas de Privi acercan al lector al mundo de la protección de datos personales con un lenguaje comprensible.
Estas tiras de cómics tratan las dudas principales de las personas que poco o nada saben sobre privacidad.
Las viñetas se complementan con una documentación más extensa y detallada sobre cada tema.

Amb Memòria de la mar l’autor regressa a la fèrtil memòria de la cultura grecoromana, l’humus del seu quefer rutinari que ja s’inicià amb el poemari La mar i els blaus (2013) amb la presència dels herois i les deesses de la mitologia mediterrània, aleshores assumida en la vida quotidiana del poeta. Amb el present recull ens trobem amb un petit grup de poemes quotidians i un munt d’escrits en projecció esdevenidora i articulats des de la memòria de futur del poeta adolescent; aquí el jo poemàtic serà coprotagonista amb els personatges de la cultura grega; viurà i conviurà amb ells, navegant al vaixell dels argonautes; contemplarà el comiat d’Hèctor i d’Andròmaca, o assistirà als esdeveniments dramàtics d’Antígona i del mateix Sòcrates o el fracàs dels herois de l’Anàbasi…

El protagonista d?aquest llibre començà l?adolescència amb molt mal peu: orfe de pare, curt de vista i en sa casa endeutats fins a les celles. A més era baixet, rodanxó i molt prompte començaren a caure-li els cabells. Açò era en 1967. Fins al 1975, en què Franco pujà al cel, assistirem a una feliç metamorfosi a pesar que el camí per a arribar-hi estarà ple de calamitats de tota mena.
Amb una prosa pulcra i un ritme trepidant ?cal subratllar que els temes estan enllaçats admirablement?, coneixerem de primera mà l?aprenentatge vital i les ànsies de superació d?un adolescent en els últims anys del franquisme. Els estudis, els balls dels caps de setmana, la religió, la misèria, la ignorància i l?obscurantisme de l?època. I el sexe. Somiat, desitjat, anhelat desesperadament. Inexistent, fet i fet. Un munt d?aventures, la gran majoria divertides, però algunes de ben punyents, com la violència de gènere, les pors de tota mena?
L?amor incondicional a la terra, a la llengua i a la lletra impresa ens permetran augurar un futur col·lectiu on tot estava per fer, certament, però on tot era possible.

Amb aquest poemari en forma de tríptic, l?autor planteja un voluntari desordre d?imatges, sons i metàfores que acaba formant una unitat d?expressió. Com a rerefons dels versos hi ha Francis Bacon, pintor suggeridor de ferides velles de l?ànima i incomoditats físiques d?un jo protagonista que no narra pena ni angoixa concreta; que es limita a entomar els impactes de la vida i acaba reconeixent les febleses, no se sap quines misèries. Pessimisme? No necessàriament. Cada qual sabrà ?o no? què fa el seu cos al llit sota la llum escassa d?una bombeta, què pensa.
El poeta desplega el seu carnatge des de tres àmbits: en uns espais convex, còncau i, finalment, pla, embrutit de nostàlgia, supurant edat i temps. Potser satisfet, però, d?haver acceptat definitivament els cops, d?haver entès dolçament la necessitat d?assumir la derrota per tal d?encarar l?etapa indefugible de la maduresa.

En Joan és un enamorat de les truites, i imagina fer-les de tots els sabors possibles. Fins i tot, en somnis. És ben bé que es pot afirmar que Joan és un autèntic somiatruites.
Estiracordetes és una col·lecció de deu contes protagonitzats per nens, que posa en valor alguns mots compostos de la llengua catalana per mantenir-los vius, apropar-los al públic infantil i fer-ne conèixer el significat d?una manera simpàtica.